2774 Parroquia Santa Maria Magdalena,Esplugues de Llobregat,Barcelona,Cataluña,España

2774 Parroquia Santa Maria Magdalena,Esplugues de Llobregat,Barcelona,Cataluña,España, un álbum en Flickr.

www.facebook.com/catedraleseiglesias

Catedraleseiglesias.com
© Álbum 2774
Arquidiócesis de Barcelona
www.iglesias-espana.blogspot.com/

PARROQUIA DE SANTA MAGDALENA
PLAÇA PARE MIQUEL D'ESPLUGUES, 1,
C.P.08950
ESPLUGUES DE LLOBREGAT. (BACELONA)

L’11 D’OCTUBRE DE L’ANY 1103, EL BISBE BERENGUER DE BARCELONA CONSAGRA L’ESGLESIA PARROQUIAL (D’ESTIL ROMANIC), DE LA QUAL NO S’HA TROBAT CAP RESTA. SERIA UNA ESGLESIA PETITA, FETA DE PEDRA, AMB POQUES OBERTURES, COM UNA MENUDA CAPELLA PER A LA POBLACIO DE LA CONTRADA.

LA NOSTRA ESGLESIA PARROQUIAL PERTANYIA AL DOMINI DEL PRIORAT DEL MONESTIR DE SANT PERE DE LES PUELLES, EL QUAL TENIA ADQUIRITS UNS DRETS, I UNS PRIVILEGIS COM ARA ELS DELMES I LES PRIMICIES. L’ABADESSA D’AQUELL CONVENT TENIA EL DRET DE PATRONAT SOBRE EL PROVEÏMENT DEL CURAT D’ESPLUGUES. EL BISBE DE BARCELONA, D’ACORD AMB L’ABADESSA, NOMENAVA ELS RECTORS COM A VICARIS PERPETUS. EL 31 DE GENER DE 1503 FOU SIGNAT UN CONTRACTE D’OBRES PER A L’ENGRANDIMENT DE L’ESGLESIA. S’HI FEREN SIGNIFICATIVES TRANSFORMACIONS ALÇANT-HI UNA ESGLESIA NOVA, D’ESTIL GOTIC DECADENT, AIXECADA DAMUNT DE L’ANTIGA.

COM HAVIA PASSAT AL SEGLE XVI, EL CONTINUAT CREIXEMENT DEMOGRAFIC D’ENÇA EL SEGLE XVIII HAVIA PROVOCAT QUE L’ESGLESIA PARROQUIAL HAGUES QUEDAT PETITA, DE MANERA QUE L’AJUNTAMET DECIDI D’AMPLIAR EL RECINTE, EL 16 D’ABRIL DE 1843.

L’ESGLESIA ACTUAL, D’INSPIRACIO RENAIXENTISTA, BASTIDA DAMUNT DEL SOLAR OCUPAT PER LA CASA DE CAN MAJORAL I PER L’ANTIGA ESGLESIA, FOU BENEIDA EL 23 DE DESEMBRE DEL 1864.

DURANT ELS ALDARULLS DE LA GUERRA CIVIL, L’ESGLESIA FOU CREMADA EL 20 DE JULIOL DE 1936. L’INCENDI FOU SUFOCAT PER PART DELVEINAT.

RECONSTRUIDA EL 1939, LES OBRES DE DECORACIO INTERIOR I DE LA NOVA RECTORIA S’ALLARGAREN FINS EL 1945.

ACTUALMENT ES TROBA EN FASE DE REHABILITACIO. L’ANY 2003 CELEBRAREM ELS 900 ANYS DE LA CONSAGRACIO DE LA PARROQUIA.

www.esplugues.com/santamagdalena/

0039 Real Monasterio de Santa María de Guadalupe,Caceres,Estremadura,España

0039 Real Monasterio de Santa María de Guadalupe,Caceres,Estremadura,España, un álbum en Flickr.

www.facebook.com/catedraleseiglesias

Catedraleseiglesias.com
© Álbum 0039
Extremadura
www.iglesias-espana.blogspot.com/

Real Monasterio de Santa María de Guadalupe. Monasterio situado en la localidad de Guadalupe, en la provincia de Cáceres, España. Fue declarado por la Unesco Patrimonio de la Humanidad en 1993. En su interior se aprecia el estilo gótico, mudéjar, renacentista, barroco y neoclásico, es decir, desde los siglos XIII al XVIII.

u historia se remonta a 1389, cuando el rey Juan I de Castilla otorgó un privilegio por el cual entregaba a la Orden de San Jerónimo la iglesia del santuario de Nuestra Señora de Guadalupe, lugar en el que, según la leyenda, había sido hallada una imagen de la Virgen a finales del siglo XIII o principios del siglo XIV, por un campesino de nombre Gil Cordero. La imagen habría estado siglos atrás junto al cuerpo de San Lucas, expuesta en Roma y en Sevilla, hasta que en 714, en plena invasión musulmana de la Península Ibérica, la imagen fue escondida junto al río Guadalupe, que quiere decir "río escondido", donde permaneció hasta su descubrimiento por Gil Cordero.

En 1464, el rey Enrique IV de Castilla llevó al monasterio de Guadalupe a su hermanastra, la infanta Isabel, con la intención de acordar su boda con Alfonso V de Portugal. La infanta rechazó al pretendiente portugués, pero, en cambio, queda prendada de la belleza del monasterio. A partir de ese momento, ella denominó a este recinto "mi paraíso" y allí acudió siempre que necesitaba ser reconfortada por la Virgen de Guadalupe o para darle gracias por algún triunfo. Desde entonces, Isabel la Católica visitó en varias ocasiones el monasterio:

En 1477, en agradecimiento por haber vencido en la batalla de Toro. Se realizó además un solemne funeral, presidido por Alonso Carrillo de Acuña, arzobispo de Toledo, en memoria del rey fallecido, Enrique IV de Castilla, a quien se le realizó un mausoleo que concluyó en 1485 y que fue labrado por el escultor Enrique Egas.

Cristóbal Colón, durante la Semana Santa de 1486, acudió a este lugar, acompañando a la Corte de los Reyes Católicos, para insistir en que le financiaran el viaje a las Indias, y quedó impresionado por la devoción de la reina.1 En 1492, la reina Isabel la Católica acudió al monasterio para dar las gracias por la rendición de Granada. Desde aquí, se dictaron dos cartas dirigidas al alcaide de Palos de la Frontera, con la orden de hacer entrega de dos carabelas a Colón, quien durante su primera expedición se encomendó a la Virgen de Guadalupe y le dio este nombre a una isla del Caribe. Tras lograr realizar su primera expedición a América, regresó al monasterio en señal de agradecimiento y allí fueron bautizados dos indígenas que él había traído de los territorios recién descubiertos.

El testamento original de Isabel la Católica se conservaba en el monasterio de Guadalupe. Una copia fue enviada al monasterio de Santa Isabel la Real de Granada, y otra fue enviada a la Catedral de Toledo, aunque desde 1575 pasó a pertenecer al Archivo General de Simancas, creado por Carlos V.

El Monasterio es una inmensa construcción en la que destacan cinco partes. Podemos ver sobre la plaza mayor (desde el sur): el Templo-Basílica con su atrio; a su derecha el edificio del Auditorium; detrás del Templo, el Claustro Mudejar, y a continuación, más al norte, el Claustro Gótico. La Mayordomía se encuentra junto al Templo en su esquina sudoeste. Ocho torres coronan el conjunto de edificios entre las que destacan la de Santa Ana y la de Portería que enmarcan la fachada del Templo, la de las Campanas domina el conjunto.

2758 Parròquia dels Sants Just i Pastor,Sant Just Desvern,Barcelona,Cataluña,España

2758 Parròquia dels Sants Just i Pastor,Sant Just Desvern,Barcelona,Cataluña,España, un álbum en Flickr.

Catedraleseiglesias.com
Álbum 2758
Arquidíocesis de Barcelona
www.iglesias-espana.blogspot.com/

Parròquia dels Sants Just i Pastor,
Plaça de l'església, 4
E-08960,
Sant Just Desvern
Barcelona, España
Tel: 933 711 297
página web
www.santjust.org
justipastor@telefonica.net

Història de l'església

L'església està consagrada als sants Just i Pastor, però l'origen del seu nom també es pot vincular a Just d'Urgell, el bisbe més antic del bisbat d'Urgell de qui es té notícia.[1] L'edifici —que es troba a la plaça de l'Església entre el carrer de l'Església, el carrer Bonavista i el carrer de Carles Mercader— va venir a formar el nucli històric del que esdevendria el poble de Sant Just amb una sèrie de primeres masies al voltant seu en el espai de la sagrera. Aquesta primera església d'estil pre-romànic o romànic és esmentada per primera vegada l'any 986.

Al llarg de la seva història es duen a terme diverses reformes en l'edifici i el seu entorn, començant l'any 1366 quan s'obre una finestra a la part de ponent perque l'interior era massa fosc. Al 1406 s'estableix el cementiri parroquial i al 1435 la sagristia. Entre 1569 i 1571 s'enderroca la vella església per construir una nova. Al 1676 s'afegeixen les capelles laterals i al 1752 dependències al nord i a ponent. En l'any 1890 es fa una restauració completa de l'edifici. El 21 de juliol de 1936, pocs dies després del començament de la guerra civil, tot el conjunt parroquial fou incendiat i cremat — presumiblement per gent de fora de la vila.[2] L'any 1940 es va iniciar la restauració de l'església, que va ser inaugurada el 3 de març.

Arquitectura de l'església
Interior de l'església

L'església és d'una sola nau amb un absis pentagonal cobert per volta de creueria. A més de l'altar major i de l'altar del Santíssim disposa de sis capelles laterals, tres a cada costat de la nau. La 1ª capella a mà esquerra està dedicada a sant Antoni abat, la 2ª a santa Llúcia i la 3ª a sant Crist i a la Mare de Déu dels Dolors. La 1ª capella a mà dreta està dedicada a sant Joan Baptista (aquí també es troba la pila baptismal), la 2ª a sant Sebastià (el copatró de la parròquia) i la 3ª a la Mare de Déu de Montserrat. En la capella del Santíssim hi ha una imatge de mida natural d'un Sant Crist en un retaule.

La torre de l'església, de base quadrada i amb una alçaria de 20,46 metres, és coronada amb merlets i un campanar de ferro forjat, a més disposa d'un rellotge. Les mides fonamentals de tot el conjunt estan basades en la proporció àurea.

A la façana principal destaca el portal d'estil renaixentista amb dues columnes d'ordre jònic que suporten un frontó amb un relleu d'una campana, símbol de Sant Just, i una inscripció que diu «PAU MODOLELL SINDIC EN L'ANII 1571 HA 13 DE GOLIOL SE COMENA LO PRESENT TEMPLE GERONI CARDONA SINDIC». Al damunt es troben tres petites estàtues que representen els sants Just i Pastor (als costats) i la Mare de Déu (al centre).